Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del segle IV, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Segons la seva pròpia obra, era de família humil i va arribar a la distinció pel seu coneixement de la literatura. A Sirmium va atreure l’atenció de Julià l’Apòstata i va ser nomenat governador d’una de les Pannònies.
Probablement era el mateix Sext Aureli Víctor que va ser cònsol, mencionat com a col·lega de Valentinià l’any 373.
Teodosi el Gran el va nomenar prefecte de la ciutat. La data de la seva mort és desconeguda però una mica anterior al 400. Probablement era pagà.
Les obres principals que han estat atribuïdes a aquest escriptor, encara que les proves de la seva autoria són escasses i amb tota probabilitat, el tercer llibre pertany a un altre Sext Aureli Víctor, van ser:
Per primer cop disposem de la traducció al català de la seva obra més famosa: De Caesaribus, que arriba fins a Constanci Clor, amb l’afegit de l’Epítom, que segueix els capitols fins a Teodosi.
Podeu consultar-lo aquí
Ahir dissabte 4 de juliol es van lliurar els premis als treballs guanyadors de l’edició dels Premis Descobrim Gavà 2020, a la sala d’actes del Museu de Gavà.
El guanyador en l’apartat de medi físic va ser:
Els treballs estan penjats al web i el podeu consultar aquí juntament amb un altre treball que no forma part dels presentats però que està centrat en la ciutat de Gavà.
Dijous 5 de marc de 2020 es van presentar les Actes de la XII Trobada de Centres d’Estudis i estudiosos d’Eramprunyà, que van tenir lloc a Sant Boi el 19 d’octubre de 2019 i tractava sobre dones d’Eramprunyà, passat i present. Les actes van ser facilitades gratuïtament als autors, biblioteques i dipòsit legal. Les entitats coorganitzadores de les Trobades van adquirir els exemplars a preu de cost.
L’acte va servir també per homenatjar Teresa Balsells, pels seus anys de fort compromís amb la cultura local, i en especial amb l’Associació d’Amics del Museu de Gavà. Van assistir-hi una seixantena de persones.
Ahir 12 de desembre es va presentar al Museu el nou llibre de la col·lecció La Nostra Gent sobre la història de la dansa popular a Gavà. El llibre és el fruit d’un treball de recerca efectuat per Raúl Puga al llarg de tres anys, i que ha vist la llum gràcies al suport dels Amics del Museu, el Centre d’Estudis i l’Institut Ramon Muntaner.
En aquest enllaç podeu veure el video projectat durant la presentació, amb el so de la sardana feta per al concurs de sardanes de 1946 i cantada per Salomé, i la música dels balls de la Tornaboda.
Avui 12 de desembre a les 19.00 h es presentarà a Gavà el nou llibre de la col·lecció La Nostra Gent, editat conjuntament per l’Associació d’Amics del Museu i el Centre d’Estudis de Gavà, amb el suport del Museu de Gavà i el Centre d’Història de la ciutat.
El llibre fa un repàs exhaustiu dels grups i activitats dansaires de Gavà des de mitjan segle XIX fins a l’actualitat. Comença parlant dels balls de plaça i societat, fent referència als balls de les societats rivals gavanenques (el cafè de la Plaça, el cafè del Centre i el Casino), la introducció i pràctica de la sardana (amb esment dels grups i entitats que l’han promogut al llarg de la història), els esbarts (des dels anys vint fins a l’actualitat), el ball de bastons, i finalment fa una anàlisi de la Tornaboda, la dansa característica, singular i típica de Gavà i Viladecans.
El llibre ha estat escrit per Raúl Puga i Josep Campmany, a partir de l’extens treball de recerca efectuat pel primer, gràcies al suport d’una ajuda de l’Institut Ramon Muntaner.
El Centre d’Estudis i l’Associació d’Amics del Museu, així com l’Arxiu Municipal han participat en la XII Trobada de Centres d’Estudis d’Eramprunyà que va tenir lloc el passat dissabte 19 d’octubre. Les Trobades tenien com a eix central les dones a les terres d’Eramprunyà. Gavà hi va participar amb la ponència «Dones a Gavà al segle XIX», «Ensenyament i Feminisme a Gavà a la primera metitat del segle XX» i «Adela Barberà, una mestra audaç en ple Franquisme». Aviat es podran consultar en línia.
Podeu veure les imatges de la trobada aquí:
El Centre d’Estudis de Gavà mostra el rotund rebuig a la sentència del Procés, que condemna a persones per la seva ideologia i per intentar complir amb el programa electoral amb què es van presentar a les eleccions i amb el qual van ser escollits.
La judicalització del conflicte polític és un atac als drets fonamentals i democràtics i posa en qüestió valors com la llibertat d’expressió i manifestació pacífiques.
Com a entitat dedicada a promoure la cultura i els valors cívics, condemnem la deriva autoritària de les institucions de l’Estat, que ataquen allò que és fonamental en tota organització social democràtica: el respecte als drets i llibertats fonamentals de la ciutadania i a tot allò que estableixen els tractats internacionals.
Gavà, 14 d’octubre de 2019
#LlibertatPresosiExiliatsPolítics
#LlibertatPresesPolítiques
Com cada any, el Centre d’Estudis i l’Associació d’Amics del Museu hem participat a la Fira d’Entitats de Gavà. Enguany s’exposaven 13 documents originals autèntics relatius a la història de la ciutat. El més antic era un pergamí de l’any 1323 referit a un altre del 1251. També hi havia una descripció detallada del Castell de Gavà, de 1485, diverses sentències judicials sobre plets entre l’Ajuntament i els barons, o entre pagesos i ramaders, els comptes municipals per pagar els interessos dels préstecs contrets per l’Ajuntament per pagar els elevats impostos imposats pels borbònics després del 1714, els primers números de L’Eramprunyà de 1921 i de 1934, així com programes d’actes festius i polítics d’entitats locals, el més recent el programa de festa major de sant Pere de 1944. Tot eren documents originals que formen part de la col·lecció del Centre d’Estudis, procedents de donacions particulars o adquirits pel mateix Centre.
El treball, fet per l’arqueòleg Joan Campmany Jiménez, es presenta un estudi de la romanització de l’antiga línia de costa entre el Llobregat i el Garraf, entre l’arribada dels romans i el canvi d’Era, que actualitza amb dades de les últimes excavacions realitzades els coneixements que hi havia sobre la temàtica.
A partir de les memòries arqueològiques, complementades amb bibliografia disponible sobre el tema, s’han elaborat 40 fitxes de jaciments que s’han introduit en un SIG. Amb els jaciments situats sobre el mapa i classificats tipològicament, s’han pogut fer interpretacions de la evolució del poblament, i s’ha constatat que en el moment preromà el poblament s’estructurava entorn de poblats, situats en turons poc elevats al llarg de la costa, dels quals el del Puig del Castell de Sant Boi era el més important. La presència de tres poblats en un espai tan petit feia innecessari un gran desenvolupament del poblament rural, que malgrat tot existeix, i mostra una diversitat econòmica i tipològica notable, tot i que encara no està del tot ben documentada.
Si bé la arribada dels romans no va produir efectes immediats, a partir de mitjan segle II aC alguns assentaments ibèrics es van anar abandonant, alhora que apareixien tot de petits nuclis d’explotació rural de filiació bàsicament indígena. Aquest canvi podria haver estat impulsat per les autoritats romanes per motius de control polític, però també fiscals. Els nous nuclis es dedicaven principalment a l’agricultura, i eren bastant autosuficients, per bé que participaven de circuits d’intercanvi locals, regionals i internacionals i tot tendint a una certa especialització.
Amb el temps es produeix una romanització incipient, tot i que no va ser fins a la fundació de Barcino que es va implantar un model territorial de tipus itàlic, amb nous centres vinícoles i terrissers destinats a la producció a gran escala de vi orientat a la exportació. Aquest canvi va venir impulsat pels colons de la ciutat, convertint els indígenes en la força de treball esclava d’aquests nous grans fundi.
El 13 de juny es v apresentar al Museu de Gavà les actes de la XI Trobada de Centres d’Estudis i d’estudiosos d’Eramprunyà, que van tenir lloc a Sant Climent de Llobregat el 20 d’octubre de 2018.
Les actes recullen contribucions de Castelldefels, Begues, Gavà, Viladecans, Sant Climent i Sant Boi relacionades amb el tema «Cuina i territori», sobre el qual pivotaven les recerques presentades a les trobades.
Les actes recullen un total de 6 ponències, 9 comunicacions i 4 pòsters, d’un total de 25 autors.
La propera trobada tindrà lloc a Sant Boi de Llobregat, el 19 d’octubre de 2019, amb el tema central de «Les dones d’Eramprunyà. Passat i present».
Les actes també es poden consultar digitalment aquí
El 24 d’abril es van lliurar els premis Descobrim Gavà, que enguany arriben a la IV edició.
En l’edició de 2019, els guanyadors han estat els treballs:
«Descobreix les Masies de Gavà en BTT», de Gerard Jiménez Llanes, de l’IES El Calamot, tutoritzat per Juan Carlos López González
«La simbologia del lleó a l’art medieval català: el cas de l’ermita de Bruguers (Gavà)» de Maria Nadal Estrada, del col·legi Immaculada Concepció, tutoritzat per Àngels Toca Tormo.
Els treballs es poden consultar aquí.
El 25 de febrer s’acaba el termini d’inscripció al VII curs d’història local, organitzat per l’Associació de veïns del Centre i amb la col·laboració del Centre d’Estudis. El curs s’iniciarà dilluns 4 de març i tindrà 8 sessions, totes els dilluns a la tarda a partir de les 19.00 h, amb una periodicitat setmanal.
El departament de Cultura de l’Ajuntament de Castelldefels ha encarregat al Centre d’Estudis la supervisió d’un llibre divulgatiu de la història local adreçat a escoles de primària de la ciutat. Així mateix, ha encarregat l’elaboració d’un llibre sobre la història del republicanisme polític a la ciutat, des dels seus origens al segle XIX fins a l’inici de la dictadura franquista. El llibre, que ha de veure la llum aviat, repassa l’evolució política local, que va parella als canvis socials i demogràfics del municipi, en el marc del pas d’una societat agrícola a una d’industrial i de serveis.
Des de finals del 2018, el Centre col·labora amb la Unió Muntanyenca Eramprunyà, una de les més sòlides del municipi, per enllestir i editar un llibre sobre la història de l’entitat, que el 2013 va celebrar els 50 anys de la seva existència.
El llibre repassa la trajectòria de l’entitat, primer durant el franquisme i després fins a l’actualitat, destacant els valors que la impulsen i sobretot reflectint la dinàmica dels més de 800 socis que té actualment, a través de totes i cadascuna de les seves seccions.
A redòs de la centenària entitat L’Avenç d’Esplugues s’està creant un grup de trabucaires, que vol recrear l’estat d’alerta i conflicte que fa segles dominava les muntanyes de Collserola, especialment els encontorns de Sant Pere Màrtir. Patriotes, bandolers, resistents i carlins van travessar aquestes muntanyes des del segle XVII fins al segle XX. El Centre d’Estudis va col·laborar en la presentació d’aquesta iniciativa -encara embrionària- amb una conferència, realitzada dissabte 15 de desembre, sobre el paper d’Esplugues i els seus boscos en els conflictes que han sacsejat les nostres terres des del 1700 fins al 1850.
Ahir dimarts, a les set del vespre, es va presentar a Castelldefels el llibre “El pergamí del 1588, de Pere Térmens”, sobre el document més antic conservat a l’Arxiu Municipal de Castelldefels. El Centre d’Estudis va col·laborar en l’elaboració dels continguts del llibre, així com en la seva presentació, amb una xerrada sobre l’Edat Moderna a Castelldefels.
El centre d’estudis de Gavà ha estat present al Congrés de Centres d’Estudis de Parla Catalana celebrat a Banyoles els dies 23 i 24 de novembre, amb una contribució que narra els motius històrics pels quals el nucli de les Botigues de Sitges pertany al terme de Sitges i no al de Castelldefels, on sociológicament, urbanísticament i geogràficament li pertocaria. Aquestes motivacions històriques han generat una disfunció que costa molt de resoldre.
Els dies 19 i 20 de novembre, el Centre ha participat a la VIII Trobada d’Estudiosos de Garraf i Olèrdola, celebrada a la masia de can Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú, amb un treball fet en col·laboració amb el Grup Ecologista Quercus sobre l’aprofitament de l’aigua al massis oriental de Garraf. La contribució descriu els mètodes de captació d’aigua en una zona seca i de clima mediterrani, on les pluges irregulars sovint es transformen en torrentades.
Podeu consultar el treball presentat aquí
Aprofitant els 150 anys de la instauració del sufragi universal (per a homes majors de 25 anys) a l’Estat i la revolució Gloriosa que va portar el sexenni democràtic, l’Associació veïnal del barri del Centre, juntament amb el Centre d’Estudis de Gavà, el Centre d’Història de la Ciutat i l’associació d’Amics del Museu de Gavà ofereixen una conferència sobre la política local entre el 1868 i el 1939, que seguirà l’aparició i evolució de les ideologies locals que en algun moment o altre han tingut protagonisme a la ciutat: el republicanisme, els liberals i conservadors, el regionalisme, l’anarquisme, el comunisme i el separatisme, corrents ideològics que han marcat el segle XX i que van tenir la seva corresponent versió local.
La conferència, a càrrec de Josep Campmany i Ricard Cervera, tindrà lloc divendres dia 9 a les 19.30 al local de l’associació veïnal (c/ de Salvador Lluch, 6, primer pis) i es complementarà el dissabte dia 10 al matí amb un itinerari pels edificis significatius que foren escenari d’aquestes vicissituds guiat per Alina Arnau.
Prop d’un centenar de persones van assistir ahir a la presentació del llibre sobre patrimoni preindustrial de Gavà, editat per l’associació d’Amics del Museu de Gavà, amb el suport del Centre d’Estudis de Gavà i altres institucions.
L’entorn natural de la ciutat és molt ric, no només en fauna i vegetació, sinó també en patrimoni. Segles i segles d’antopització han modelat un paisatge ple d’elements que ens mostren com la humanitat i la natura convivien de forma profitosa. El pas de la societat agrícola a la industrial va motivar l’abandonament de tots aquests elements: forns de calç, teuleries, bòbiles, estructures de captació, canalització i aprofitament d’aigua, barraques de pasto… El llegat d’aquesta època, en forma de restes materials, ha arribat fins a nosaltres de vegades molt malmès, però amb la potència de segles d’utilització.
Aquest llibre, que recull una sèrie de recerques sobre el terreny realitzades per diferents grups locals (El Grup Ecologista Quercus, la Unió Muntanyenca Eramprunyà, El Centre d’Estudis de Gavà) recull i posa en valor aquests elements, oferint una base sòlida amb la que es podrà actualitzar el catàleg de patrimoni material de la ciutat que cal preservar.
El llibre es presenta el proper divendres 26 d’octubre a les 18.30 h a la sala d’actes del Casal de la Gent Gran El Centre.
Us hi esperem.
El 20 d’octubre es va celebrar al casal de cultura de Sant Climent la XI edició de la Trobada de centres d’estudis i d’estudiosos d’Eramprunyà. Enguany estava centrada en l’alimentació, i tenia per lema “cuina i territori”. S’hi van presentar 6 ponències, 9 comunicacions i 4 pòsters de Castelldefels, Begues, Gavà, Viladecans, Sant Climent i Sant Boi. L’aspecte més remarcable va ser la ponència de Sant Climent sobre cuina de proximitat, feta mitjançant un show-cooking en què un reconegut cuiner de la localitat, Gerard Solís Tugas, del restaurant El Racó, anava explicant com s’elaborava el tradicional platillo de Sant Climent amb productes locals mentre el cuinava, alhora que reivindicava els valors dels productes del Delta. Hi van assistir, com a públic, una cinquantena de persones, dels sis municipis esmentats. En acabar la Trobada es va acordar el tema de la XII, que tindrà lloc a Sant Boi de Llobregat, i que tindrà com a eix central les Dones.
Aquí hi ha un reportatge fotogràfic de la Trobada.
Durant tot el dia, desenes de persones van visitar la carpa amb l’exposició de mapes antics i es van interessar pels detalls. La valoració de la jornada és moderadament positiva. Malgrat aquest interès, no es va recollir cap nova sol·licitud de formar part del Centre d’Estudis.
Enguany el Centre d’Estudis i l’Associació d’Amics del Museu participen a la Fira d’Entitats amb una exposició de mapes antics. La majoria són d’Eramprunyà, però també n’hi ha un parell de Catalunya i una reproducció del famós Atlas Català d’Abraham Cresques.
Per quart any consecutiu, el Centre d’Estudis de Gavà, L’Associació d’Amics del Museu de Gavà, Òmnium Cultural i el Col·lectiu La Mata de Jonc convoquen una nova edició dels premis “Descobrim Gavà” adreçat als treballs de recerca de batxillerat que versin sobre temes humanístics o científics relacionats amb la ciutat.
La XI Trobada de Centres d’Estudis i estudiosos d’Eramprunyà d’enguany tindrà lloc a Sant Climent de Llobregat, el dissabte 20 d’octubre. El tema d’aquest any és: «Cuina i territori». Ja es poden consultar els resums de les contribucions que els diferents estudiosos presenten. Enguany tenim aportacions de Begues, Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Climent de Llobregat i Sant Boi de Llobregat.
Podeu consultar els resums de les aportacions presentades a l’enllaç de sota.
Us hi esperem!
L’Aplec està especialment dedicat a la llengua, en el marc del cinquantenari Pompeu Fabra, així com en l’especial rellevància que els Marc, cavallers i polítics al castell d’Eramprunyà, van tenir en el conjunt de la literatura catalana
Lliurament avui dels premis “descobrim Gavà” als millors treballs de recerca de batxillerat sobre temàtica local. Organitzats pel Centte d’Estudis de Gavà, Amics del Museu de Gavà, Òmnium Cultural i el Col·lectiu La Mata de Jonc, amb el suport de l’Ajuntament.
Les guanyadores han estat:
Júlia Jiménez Cristià, i Marta Valcarreras Cabrera.
Ha participat també Alejandro Marín Ricart.
Podeu veure els tres treballs i un altre no presentat però d'interès local aquí.
Felicitats a tots els participants per l’interès per les coses de Gavà.
Podeu veure les fotos de l’acte aquí.
Ahir dilluns va tenir lloc el lliurament de premis del concurs “Patrimoni de Gavà a vista de dron”. Es van presentar tres clips, i en va resultar guanyador el realtizat per Sergi Barnés.
Els altres dos participants, Alejandro Villarejo i David Torrejón van rebre, d’acord amb les indicacions del jurat, sengles accèssits per la qualitat del seu treball.
Els vídeos presentats es poden visionar al youtube:
https://youtu.be/dyOMhRQqPus, de Sergi Barnés (guanyador)
https://youtu.be/JuaDjAZHbt4, de David Torrejón (accèssit)
https://youtu.be/eL0T9pBh474, d’Alejandro Villarejo (accèssit)
Imatges de l'acte i enllaços aquí.
La Junta del Centre d’Estudis de Gavà ha acordar adherir-se a la declaració aprovada per l’Ajuntament de Gavà al Ple Municipal de febrer, a instàncies d’Esquerra Republicana, demanant la reversió les peticions de l’IVA a les entitats socials, culturals i de recerca que han rebut subvencions públiques.
El Centre d’Estudis considera que l’impacte que pot tenir la decisió ministerial, forçant la legalitat, de reclamar l’IVA de les subvencions rebudes per part d’entitats socials i culturals pot acabar amb el teixit cívic i associatiu local, així com els centres de recerca i d’estudis que funcionen gràcies al voluntariat dels seus membres, i que caracteritzen la societat catalana, en constituir una potent xarxar cívica que fomenta la cohesió social i el coneixement mutu.
La Junta denuncia aquest atac a la cultura, recerca i atenció social que pot tenir un impacte nefast per a la cohesió social del poble català, i crida a totes les entitats locals a adherir-se a la declaració aprovada per l’Ajuntament.