13 novembre 2020:Tot a punt per presentar el nou llibre d'història local "Gavà 1700-1818. De derrotats a revolucionaris".
Pels volts de Sant Nicasi es presentarà aquest llibre. El llibre és una compilació de diversos treballspublicats en altres llocs, així com de temes inèdits fruit d’una recerca intensiva de més de 20 anys, i permet una mirada nova al segle XVIII, vist des de la perspectiva microhistòrica. Sempre s’ha parlat en positiu d’aquest segle, el segle de les Llums, el segle de la il·lustració, del progrés i de la ciència. Fins i tot s’ha dit que gràcies a la nova dinastia borbònica, el país va prosperar. Les dades d’aquest llibre, des d’una perspectiva local, mostren tot el contrari. L’adveniment d’una nova dinastia no fou dinamitzadora, sinó que aturà, durant una llarga postguerra de prop de quaranta anys, el desenvolupament econòmic i el creixement iniciat al darrer terç del segle XVII. Més encara: les noves taxes impositives instaurades pel nou règim ofegaren les economies locals, obligant a grans endeutaments que no es resolgueren fins a finals de segle. Així mateix, el canvi en la governança local fou significatiu: els edils passaren d’estar al servei del poble, tal com era abans del 1714, amb un règim representatiu, a ser instruments de la repressió i el control d’un aparell governamental encarnat en la Reial Audiència, dipositària del poder judicial, governatiu i civil.
El canvi, el creixement, no vingué gràcies a la nova dinastia, sinó que, a pesar de la nova dinastia, la introducció de nous hàbits facilità un creixement demogràfic que fou també el motor del creixement econòmic. Els intents il·lustrats per part dels aristòcrates de dinamitzar l’economia, com veurem, fracassaren. Fou la iniciativa personal dels ciutadans la que feren prosperar l’economia.
Fruit d’aquest empoderament de les classes populars, el sistema entrà en crisi. Aquells vençuts del 1714 esdevingueren els revolucionaris de finals de segle, al crit de «ja no hi ha senyors»! El règim es desmoronava i, malgrat les urpades finals, que provocaren un convuls segle XIX, el règim caigué, víctima de la seva incapacitat d’adaptar-se als canvis.