Aplec de Sant Miquel al castell d’Eramprunyà
Ahir diumenge va tenir lloc al castell d’Eramprunyà el tradicional aplec de Sant Miquel.
El tema central d’enguany eren els 900 anys de la formació del terme municipal:
Ara fa 900 anys, el terme de Gavà no existia. Hi havia petites jurisdiccions: l’actual nucli urbà, la Roca, can Pere Bori, la Sentiu, i Eramprunyà, cadascuna amb un senyor feudal propi. Aquest mosaic se superposava als límits eclesiàstics: Eramprunyà i la Sentiu depenien de Sant Miquel d’Eramprunyà, sota domini de la catedral de Barcelona, i La Roca, Gavà i can Pere Bori, depenien de Sant Pere de Gavà, petita esglesiola dels monjos de Sant Cugat.
Això generava múltiples conflictes: qui cobrava els impostos? Quan hi havia un delicte, qui es quedava les multes? Una topada molt virulenta es produí entre el bisbe de Barcelona i Sant Cugat. El primer volia dominar les esglésies del monestir. Els monjos, mantenir-se independents. Així fou com, l’any 1117 el cardenal Bossó, legat del Papa Pasqual II, va dictar una sentència obligant els monjos a abandonar les esglésies i tancar-se al monestir.
Fou així com Sant Pere de Gavà va quedar desatesa, igual que Castelldefels, Sant Joan de Viladecans i Sant Pau del Prat. A Castelldefels, la situació s’arranjà convertint tot el seu terme en una parròquia, depenent de Sant Cugat, que n’escollia el capellà. Gavà, Viladecans i el Prat, en canvi, van ser unides a les parròquies de muntanya: Gavà quedà unificada amb Sant Miquel, Viladecans amb Sant Climent, i El Prat amb Sant Boi. Amb els segles, El Prat se separà de Sant Boi (1544), i Viladecans de Sant Climent (1746), però Gavà i Eramprunyà quedaren unides per sempre. De fet, als documents del segle XII s’esmenta la parròquia com a «Sant Pere i Sant Miquel d’Eramprunyà».
Fou així, arran de la sentència del legat papal de 1117, que es conformà l’actual terme municipal de Gavà.